2. Calipso. œ œ œ œ. œ œ Ó. œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ. & : œ œ œ œ. œ œ. œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ & : œ œ. i, després, canta-la:

10  15  Descargar (0)

Texto completo

(1)

16

5 i 6

1.

Escolta la cançó Calipso

i, després, canta-la:

Si es que estás buscando un calipso, esto tienes que hacer:

toma un ritmo, siéntelo un poco, muévete, que muévete,

que muévete, que muévete, y canta una canción, tocando el tambor. ¡Haz tu calipso nacer!

2. Calipso

U

n

i

t

a

t

2

& 4

4

Ben ritmat : do major

œ œ œ œ œ œ œ

Si es Do (I)

que es - tás bus - can -d o u n c a

-œ -œ Ó

lip - Fa (I V) so,

œ œ

œ œ œ œ

es - Sol (V) to ti e - nes que ha -

.

˙

Œ

cer : Do (I)

&

:

œ œ

œ œ

to - Do (I) ma un ri t - mo ,

œ œ

œ œ œ œ

sién - Fa (I V) te -l o u n po - co,

œ œ œ œ œ œ œ œ

mu é- Sol (V)

ve - te, que mu é- ve - te, que

œ œ œ œ œ œ œ œ

mu é- Do (I) ve - t e, que mu é- ve - te, y

&

:

œ œ

œ œ œ œ

can - Do (I) ta u- na can -c ión,

œ

œ œ œ œ

to - Fa (I V)

can -d o e l tam - bor .

œ œ œ œ œ œ œ

¡Haz Sol (V) tu ca - lip - so n a

-.

˙

Œ

cer ! Do (I)

œ

J. Holdstock Adapt.: L. Romero I

(2)

Tonalitat i funcions tonals en

do major

Anomenem tonalitat l’organització de les notes o graus d’una escala en funció d’una nota principal: la tònica.

Quan l’organització de distàncies entre la tònica i la resta de graus de l’escala és diem que la tonalitat és en mode major.

Observa com aquests tres acords contenen totes les notes de l’escala i ens defineixen la tonalitat.

Els graus I, IV i V són els més importants de la tonalitat. Reben el nom de tònica (I), subdominant (IV) i dominant (V). En l’escala de do major:

Sobre cada un d’aquests graus es poden formar els seus acords, que ens serveixen per acompanyar harmònicament moltes cançons.

L’acord de tònica (I) ens causa

sensació de repòs, d’estabilitat.

L’acord de dominant (V)

ens causa sensació de quedar-nos

en suspens, d’inestabilitat. Quasi sempre se sent atret per l’acord de tònica.

L’acord de subdominant (IV) s’allunya de l’estabilitat de

la tònica i sovint enllaça els acords de tònica i dominant.

VI V IV III II VII VIII I tònica

&

œ

w

I

œ

w

œ

œ w

tònica IV sub-dominant V dominant

w

& www

œ

www www

I

œ

œ œ w

IV V

&

www ww

w www

I

w

IV V

w w w w w w

w

Do Fa Sol subdominant (IV) dominant (V) tònica (I)

17

(3)

18

U

n

i

t

a

t

2

Funcions tonals: tònica, subdominant

i dominant

2.

Feu dos grups. Un grup canta la melodia de la cançó Calipso (pàg. 16)i l’altre canta el baix amb les fonamentals (primera nota de cada acord) dels acords:

3.

Pica aquests ritmes i adona’t de l’efecte rítmic de síncope:

4.

Solfeja el ritme anterior amb les notes dels acords arpegiats:

5.

Solfeja la partitura de la cançó Calipso.

6.

Audició: El blues (pàg. 68)

&

Do (I)

qk

Baix obstinat

Fa (IV) Sol (V) Do (I)

ca - lip - so ca - lip - so ca - lip - so ca - lip - so

44

qk eq q

eq q qk eq q qk eq q

&

& Q

q q

q q

q

& q

q

q q

q q

q

Sol (V) Do (I) Fa (IV)

&

&

w

w w

(w)

&

w w w

w w w

w w w

44

44

q q

q q

q

44

&

& q

44

q q

q q

q

44

q q q q

q q q

w

(

)

4 4

q

q q q q

q

4 4

q

q q q q

q

s

(4)

19

7 i 8

7.

Escolta, canta i combina:

8.

Dividiu-vos en grups i interpreteu aquesta xacona.

Fixeu-vos que les veus primera i segona estan formades per les notes de l’escala de

do major: la primera en ordre ascendent i la segona en ordre descendent i amb

inter-vals harmònics de tercera. La tercera veu ha estat composta a partir de les notes dels acords de tònica, subdominant i dominant.

9.

Dansa: Korobuixka (pàg. 88)

& h

&

&

h

q q h

h

H

Q Q H

Hh

Hh

Hh

Hh

Qq Qq Hh

Qq Qq Hh

H

h

h

h

h

h

q q h

s c

24

24

24

C

M

w

& w w w w w w w w w w

& w w w w w w w w w w

& w w w w w w w w w w

& w w w w w w w w w

Do Fa Sol Do

1 tònica (I) subdominant (IV) dominant (V) tònica (I)

2

3

4

(5)

20

U

n

i

t

a

t

2

9 i 10

10.

Escolta la cançó Minka i, després, canta-la:

1.A l’hivern, quan neva i gela, tot és blanc i ple de gebre, vine a prop del foc que escalfa, seu a prop meu, Minka. Neva, neva, neva i gela quan el fred tot ho congela, no ploris ni estiguis trista, vine a prop meu, Minka.

2.Farem foc dins la cabana, mirarem créixer la flama, escolta la balalaica, seu a prop meu, Minka.

Quan més forta és la tempesta, cau la neu i el vent udola, quan la nit es fa més fosca, vine a prop meu, Minka.

3.Si m’estimes com t’estimo, si vols ser la meva amiga, viurem junts amb alegria, seu a prop meu, Minka. Jo, per tu, tinc preparats petons dolços i abraçades, si és que, per casualitat, tu m’estimes, Minka.

& 4

4

E nèrgic (

q

= 98 an da nt e )

:

la menor

œ œ œ œ œ œ œ œ

A l ’hi - vern, quan ne - v a i ge - l a,

œ

# œ œ œ œ œ œ œ

tot és blanc i p le de ge - bre,

œ œ œ œ œ œ œ œ

vi - n e a prop del foc que es - cal - fa,

&

:

# œ

œ

œ

œ œ œ

seu a prop meu, Mi n - ka .

accelerando

œ œ œ œ œ œ œ œ

Ne - va, ne - va, ne - v a i ge - l a

œ œ œ œ œ œ œ œ

quan el fred tot ho con - g e - la ,

&

:

œ œ œ œ œ œ œ œ

no pl o - ri s n i e s - ti - guis tri s - ta,

œ

# œ

œ

œ œ œ

vi - n e a prop meu, Mi n - ka . Tradicional russa Adapt.: R. M. Montserrat Enèrgic (q= 98 andante) I

(6)

21

L’escala de

la menor

Quan l’organització de distàncies entre la tònica i la resta de graus de l’escala és diem que la tonalitat és en mode menor.

Si prens el VI grau de l’escala de do major com a nova tònica, pots formar l’esca-la de la menor: 1 to i mig la si do III II I

&

w w

3a menor tònica VI V IV III II VII VIII I VI V IV III II VII VIII I major VI V IV III II VII VIII I menor





  

  

la menor I II III IV V- - VI VII VIII tònica tònica

  

  

I II III IV V- VI VII VIII - tònica do major

11.

Observa i relaciona l’escala de do major i l’escala de la menor: – No tenen alteracions en l’armadura.

– Tenen les mateixes notes però diferent tònica. – Els semitons de l’escala són en llocs diferents.

EL CARÀCTER DE L’ESCALA MENOR EL DÓNA L’INTERVAL DE TERCERA MENOR QUE ES FORMA

(7)

Les escales menors poden patir transformacions. Sovint s’eleva el grau VII perquè faci la funció de sensible

(mig to cap a la tònica).

22

U

n

i

t

a

t

2

El grau VII en l’escala de

la menor

12.

Canta l’escala i l’arpegi de la menor:

13.

Observa la formació de l’acord de tònica

de la menor. Feu tres grups i canteu-lo:

14.

Solfeja aquests motius en la menor:

Compareu els dos motius anteriors i comenteu les sensacions que heu tingut en cantar quan la nota solno fa de sensible i quan en fa (sol

#

).

&

w w w

w w w

w

w

I III V VIII escala tònica

&

w

w

w

w

w

w w

arpegi

&

ww

w

w

www

3a menor + 3a major → acord menor

&

w

w

w

w

www

w

Acord

& q

Q HU

,

Q

Q Q

Q Q Q q q h

.

.

U

,

& q

Q H

Q

Q Q

Q Q Q q q h

.

#

I d’ m’ VII I tònica I tònica VII< sensible

44

1

44

2 L’ACORD DE TÒNICA MENOR ES FORMA EN SUPERPOSAR DOS INTERVALS HARMÒNICS: UN DE TERCERA MENOR I UN DE TERCERA MAJOR. A VEGADES L’ESCALA DE

LA MENORTÉ LA NOTA SOL

#

ÉS CLAR! EL GRAU VII S’HA ELEVAT I AIXÍ ESTÀ A MIG TO DE LA TÒNICA.

(8)

Quadern, pàg. 9-15

accelerando ritardando

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Cada cop més ràpid. Cada cop més lent.

a tempo

I I I I I I I I I I I I I I I I Per tornar a la velocitat inicial.

23

Tempo:

accelerando

i

ritardando

15.

Recorda les paraules italianes que ens indiquen el tempo:

larghetto adagio andante moderato allegro presto

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I IIIIIIIIIIIIIIIIII

molt lent lent una mica lent moderat ràpid molt ràpid

(60-66) (66-76) (76-108) (108-120) (120-168) (168-208)

16.

Interpreta aquesta polirítmia a dues mans quatre vegades. Vés variant el tempo tal com t’indiquem: andante, ritardando, a tempo, accelerando.

17.

Solfeja la partitura de la cançó Minka (pàg. 20) i adona’t del següent:

– Que està en la menor: la nota la és la tònica i la nota sol

#

és la sensible. – Que hi ha fluctuacions en el tempo indicades en la partitura.

18.

Audició: Danses hongareses (pàg. 70)

Œ

2 4

¿\

¿\ ¿\

¿\

2 4

¿\

¿\

¿\¿

\ ¿\

3

¿\¿

\ ¿\

3

¿\ ¿\¿\

3

¿\ ¿\¿\

3

¿\

¿\

\

¿\¿

¿\

¿\

¿\

andante (

q

= 80) Mà dreta Mà esquerra HI HA CANÇONS EN QUÈ, A PARTIR D’UN MOMENT DETERMINAT, LA REGULARITAT

DEL TEMPOVARIA. S’INDICA

(9)

24

11-13 Escolta aquestes melodies i solfeja-les.

1. Cançó: En Patufet

2. Cançó: Pastoret, d’on véns?

3. Cançó: Fum, fum, fum la menor

qk

q

‰ qq

3

qqq

do major 3

qqq

do major

L

e

c

t

u

r

e

s

e

n

p

a

r

t

i

t

u

r

a

& 4

2

:

j

œ

Pa -:

œ

.

œ

œ

.

œ

tim, pa- tam, pa

3

œ œ œ

tum, ho - mes i

.

œ

œ .

œ

œ

do - nes del cap

œ

œ

j

dret. Pa

-&

:

œ

.

œ .œ œ

tim, pa-tam, pa

3

œ œ œ

tum, no tre pit

-.

œ

œ .

œ

œ

geu en Pa - tu

fet.

& 4

:

2

œ œ

.

# œ œ

. .

A vin t - i - cinc

œ œ œ

# œ

de de - sem - bre,

œ

#

œ

fum, fum , 1

œ

Œ

fum ; 2

œ ‰ œ œ

fum , ha nas -

&

:

œ œ œ œ

cut un mi - nyo -

œ œ œ œ

net ros i bla n -

œ œ œ œ

quet, ros i bla n -

œ ‰ œ

œ

quet, fill de

.

œ œ œ œ

la Ve r - ge Ma -

&

:

# œ œ œ

œ

4

3

2

4

ri - a ; n’és nat

œ œ œ œ

en u - na es - t a

# œ œ œ

bl i - a, fum, fum ,

œ

Œ

fum . Popular catalana

& 4

2

. .

. .

–P as - t o - :

œ œ

ret, d’on

œ

3

œ œ œ

véns ? — De la mu n - 1

œ œ

3

œ œ œ

ta - nya, de la mu n -

œ œ

,

ta - nya. –P as - t o - 2 3

œ œ œ œ œ

ta - nya, de veu -r e e l

œ

temps.

.

.

.

œ œ

.

œ œ

.

Tradicional catalana Popular catalana I

(10)

25

R i t m e

El treset: figura rítmica que omple un temps en un compàs de denominador 4.

S’indica amb un tres escrit a sobre o a sota del grup:

M e l o d i a i h a r m o n i a

Interval: és la distància en altura entre dues notes.

L’interval melòdic L’interval harmònic

es forma en cantar es forma en cantar

o tocar una nota o tocar dues notes

darrere l’altra. alhora.

Tonalitat: és l’organització de les notes d’una escala en funció d’una nota principal:

la tònica.

Quan la distància entre les tres Quan la distància entre les tres primeres notes és d’un interval de primeres notes és d’un interval de 3a major, diem que l’escala és en 3a menor, diem que l’escala és en

mode major. mode menor.

Escala de do major Escala de la menor

T e m p o

De vegades es produeixen canvis de tempo per raons expressives; en aquests can-vis la pulsació no es manté constant; les paraules italianes accelerando i ritardando

serveixen per referir-nos a aquests canvis.

ACCELERANDO RITARDANDO

I I I I I I I I I I I IIIIIIIIIIIIIIIIIII I I I I I I I I I I I I La pulsació és cada vegada més ràpida o més lenta.

F a i g m e m ò r i a

3

qqq

& w

w

&

w

w w

w

w

w w

w

I II III IV V VI VII VIII

tònica

&

w

w

œ

œ œ

w

w

œ

w w

w w

I II III IV V VI VII VIII

œ œ

œ œ

tònica

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :